Sant Sadurní de Fonollet per Rosa Serra Rotés
Els orígens històrics: L'època medieval
La documentació conservada esmenta el lloc de Fonollet des de l'any 983; en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà (Guardiola de Berguedà) es fa va referència d'unes possessions -cases, terres i vinyes- in locco Fonoleto, que eren dins del terme del Castell de Puig-reig.

Al S. XI la família vescomtal del Berguedà ho tenien també propietats: el 1072 els vescomtes Bernat i Ledgarda, i la vescomte vídua Arsen, es van vendre un alou i deu peces de vinya que tenien a Fonollet; els dominis familiars deurien ser amplis per què anys més tard, al s. XII, el germà del vescomte Guillem de Berguedà, Ramon de Fonollet signa com a senyor del lloc.

Amb tot la primera notícia documental de l'existència d'una església és de l'any 1167; figura com a tal en un pergamí que signe el mateix vescomte Guillem de Berguedà, la seva muller i els seus fills i en el qual es comprometen a donar a Guillem milite el delme que percebien de l'església de Sant Sadurní.

L'església era sufragània de Sant Miquel de Puig-reig, al menys així consta en la visita pastoral al daganat de Berguedà de l'any 1312, subjecte a Sant Martí i dins el terme castellar de Puig-reig, i amb aquesta categoria passà a formar part del dominis de l'orde militar del Temple en compliment del testament del trobador de Berguedà de l'any 1187.

L'any 1278 el bisbe d'Urgell i tot el capitol dels canonges de la Seu confirmaren als Templers i a la comanda de Puig-reig, la possessió directa de l'església de Sant Martí i de totes les esglésies sufragànies, entre elles la de Sant Sadurní de Fonollet.

De sufragània a parroquia: el s. XVIII
La prosperitat econòmica i el creixement demogràfic de Catalunya al s. XVIII es feren sentir també al Berguedà. Masies i masoveries, pobles en creixement i molta activitat agrícola i ramadera propiciaten el reviscolament de les comunitats rurals.

Aquesta sitiació fou molt evident al nucli de Fonollet on les masies es reformaren i ampliaren i es construïren masoveries; aquest augment demomràfic propicià la reforma de l'església i la seva conversió en parròquia.

A l'arxiu parroquial de Puig-reig es conserva un llibre de Visites Pastorals d'Anton Larrull, prior de l'Ordre Militar de l'Hospital que porta la data de 1745.

El llibre de visites informa que a l'església de Fonollet es fa missa tots els dies festius i les anyals quan es "treu la Vera Creu, i lo dia de la Santa Creu de maig per raó de beneir el terme".

També informa que a Fonollet es bategen "tots los quie són propis de Fonollet..." i de la mateixa manera es fan enterros".

A la nota signada pel mateix prior amb el títol "Nota de les barqueres o covalies que té lo prior en tota la sua jurisdicció" es llegeix:

"-Barqueres o cavalies que hi ha a Fonollet

A Fonollet hi ha unes feixes de terra que són sota del camí que va de Puig-reig a Fonollet i arriba al camí que fan de Casseres a sota casa Trulls i seguint dit camí tot sent les feixes fins a una roca que és de Verdaguer fins a tornar a trobar lo camí ral que va de Puig-reug a Fonollet, i dites feixes són de la casa Trulls, i tot lo delme és prior.

Item altra feixa de dit Trulls ab oliveres que comença a la vora del camí que fan de Casseres a Casa Trulls i també per la vora del camí de Puig-reig a dita església de Fonollet, i roda lo cementiri de Fonollet i s'acaba vorta del pou de la casa de l'església que ara és del Cots; tot lo delme de dita terra és del prior.

Item sota l'hort de dita casa de l'església hi ha altra feixa que és de l'Obradors plantada d'oliveres que és a la vora del camí de Casseres a casa Trulls i arriba fins sota el marge que hi ha una cinglera de roca que és del Serra o Sala i a la part de dessota hi ha altres feixes de l'Obradors; tot lo delme de dita terra és del prior.

Item a l´últim dels guarets de l'Obradors hi ha una feixa gran de terra campa que hi acostuma a haver 24 0 25 cavallons, i dita feixa confronta a tramuntana ab los guarets de l'Obradors, a sol ixent i amaina do ab terres de Trulls i a sol ponent també amb terres de l'Obradors; tot lo delmes és del prior.

Item a la font dita de l'Obradors actualment (i de temps passat del sala) hi ha una peça de terra pert vinya i part terra campa, que part n'hi ha en esta part de la font i la maor part és a l¡altra banda del torrent o argall, fins a altres terres antiogues del dit Sala o Serra, o de l'Obradors; tot lo delmeen dita terra és del prior.

Dita confessió de terres la fa Pau Serra o Sala de Fonollet, lo qual diu se record de més de 60 anys, pues ne té més de 70 d'edat, i afirma haver sempre vist delmar i haver ell també arreplegat los delmes de tots en favor del prior de Puig-reig, sense haver mai entrar altre senyor a delmar, així ho confesa en la casa del priorat de Puig Reig davant mi Fra Anton Larrull, prior, vul dia 8 de juliol de l745".

Aquesta informació continguda en un apartat referent als "Del modo que dit prior precebeix los drets parroquials i les obligacions que se li expecten" marca uns límits on el rector de Puig-reig pot cobrar els delmesde Fonollet i corresponen als entorns de l'església, la casa de l'església -rectoria- i del cementiri i inclouen també l'espao de la sagrera, les trenta passes perimetrals a l'entorn de l'església considerades de les constitucions de Pau i Treva del s. XI com espai sagrat, de pau i d'acolliment i sota la protecció de l'església, evidentment també un lloc de trobada i acolliment de tots els actes del calendari religiós i festiu.

La parròquia de Fonollet en els últims temps
Després de la desamortització dels béns eclesiàstics de 1836 la parròquia de Fonollet passa a dependre de la de Casserres. L'any 1945 n'era rector Mn Joan Vilalta Orriols, que responent al qüestionari que li feu arribar el bisbe Tarancón es pot fer una bona reconstrucció del que era la vida parroquial en aquests anys.

En les respostes del qüestionari Mn. Joan deia: "La tenència de Sant Sadurní de Fonollet pertany a la parròquia de Casserres des de 1910, però abans d'aquesta dat pertanyia a la de Puig-reig i el seu titular és Sant Sadurní. La feligresia està formada per 225 ànimes de les quals 180 són de comunió. Hi ha un total de 32 cases escampades pel terme, la majoria properes a l'església, i la més llunyana situada a uns cinc quilòmetres. Els límits parroquials són: Puig-reig, Viver i Serrateix, Sant de Montdarn i Casserres, d'on dista uns tres quilòmetres, i on tenen les comunicacions postals, telefòniques i telegràfiques.

Tots els habitants compleixen amb el precepte pasqual. Cada diumenge hi ha unes 25 comunions i, en les principals festes de l'any, unes 60 o 70; el primer diumenge de cada mes celebrem la festa de l'Apostolat de l'Oració, amb unes 50 persnes que reben l'eucaristia. Entre setmana no acostuma haver-hi comunions, a no ser en dies assenyalats, com els primers divendres de mes. Tots els nen fan la primera comunió, que es procura fer amb gran solemnitat i precedida d'un triuum eucarístic; en aquesta festa hi participa tot el poble i són unes 150 les persones que s'acosten a combregar.

Es pot dir que no tenim arxiu però he procurat catalogar i guardar tots els documents trobats que, directamente o indirecta, tenen alguna relació amb aquesta tenència, com també els butlletins del bisbat. Es cpmpleixen amb tota exactitud els cànons que fan referència a la inscripció de partdes de naixement i matrimoni, així com a la dels enterraments; en aquesta església no tenim cap mena de fundació pia".

El rector descriu l'església amb aquestes paraules: "No sabem la data d'edificació de l'església, que està construïda am pedra i fang; consta d'una sola nau, amb una porta principal d'estil rmànic i una altra de lateral, que dóna a la sacristia; l'edifici forma un tectangle d'onze me¡tres de llarg per cinc d'ample, el terra està cobert amb rojala i tant les parets com el sostre estant pintats. De la teulada en sobresurt un petit campanar de pedra amb dos finistrals, en un dels quals hi ha una campana procedent d'una capella particular, que ens han deixat. En general l'edifici està ben conservat i no requereix cap reparació urgent.

Procuprem que, durant el dia, l'església estigui oberta i custodiada pels habitants del mas Trulls, on es guarda la clau; però es tanca en cas d'haver-nos d'absentar. Cada dissabte l'esvombrem amb les nenes de l'escola i, i de tant en tant, traiem la pols de les parets i sostre.

L'altar major, erigit en honor de Sant Sadurní, és l'unic que hi ha a l'església, està construït amb marbre blanc i consta de la taula i dues grades; el sagrari, que és d'alabastre, està situat al centre de l'altar. Darrera de l'altar, una mica aixecat i formant com un retaule, s'hi troba un quadre de Sant Sadurní i, arrambades a la paret, s'hi poden veure les imatges del Sagrat Cor de Jesús, la Mare de Déu del Roser, Sant Antoni de Pàdua, Santa Llúcia i Sant Ramon Nonat.

Com ja he dit, el sagrari és d'alabastre i es tanca amb un pany de metall una mica artístic, la clau del qual es guarda en un lloc amagat de la sacristia; el sagrari sempre està cobert amb un vel blanc i a dins hi ha una cortina i el corporal, sobre el que reposa el cupó.

Les crismeres, que són de plata i marcades amb la corresponent inscripció, es conserven en un lloc resguardat de la sacristia.

El baptisteri, que es troba a la dreta de la porta principal, està construït amb pedra treballada i format per una pica d'un sol departament; per tal que no es barregin les aigües, es posa un atuell sota el cap del batejat i l'aigua es tira a la piscina. La tapa és de coure però recoberta de fusta i es tanca amb clau. Els estris per batejar es guarden a la sacristia, tanmcats dins d'una caixa.

La pica de l'aigua beneïda està situada vora l'entrada, al cantó de l'evangeli; també un orgue, situat a prop de l'altar, facilitar l'acompanyament dels càntics. Els confessionaris es troben a la part inferior de l'església i no tenen barrera de censura ni reservat; els sotds es confessen a la sacristia. A cada banda de la nau hi ha vuit bancs, la majoria propietat de les famílies del poble, que deixen un passadís central.

Encastades a la paret s'hi troben dues caixetes per a almoines, una dedicada a Sant Antoni de Pàdua i l'altra a Sant Isidre; estan tancades amb una clau, que es guarda a la sacristia, i és miren un parell de cops cada any.

Pel que fa referència al cant, procurem observar, dins del que és possible, el "Motu Propio" de Pius X. Fins a rebre les últimes disposicionsdel Sr. Bisbe, cantaven les noies formant un cor a part però ara canten des del bans, procurant que també ho faci tot el poble, però costa molt que els fidels s'hio acostumin. Actualment estem organitxant un cor de nois i homes per complir escrupulosament les normes de l'església pel que fa al cant. L'orgue acostuma rocar-lo un jove ¡, però sempre que la funció ho permet, ho faig personalment."

Tot i que Fonollet disposava de rectoria que encara hi és, com que Mn. Joan no tenia majordoma, de primer va viure una temporada al mas Fuster, que forma un sol conjunt amb l'església i la rectoria, però més tard decidí anar a viure al mas Trulls, tal com fa cosntar en el qüestionari. En aquella època a Fonollet encara s'hi conreava vinya i els habitants del mas Filomera tenien encomanat guardar una part de la seva collita de raïm per fer el vi que es destinava a les misses de la parròquia.

Conclusions
Aquesta breu síntesi històrica de la parròquia de Fonollet evidència el pes de la història i les tradicions d'una petita comunitat que dispersa que, relativament allunyada dels nuclis de Puig-reig i de Casseres, ha format la seva identitat col·lectiva a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església, i com a tal entenem l'edifici religiós, la rectoria, el cemetiri i el seu perímetre bàsic de la sagrera, i molt especialment l'espai de la plaça que des de temps immemorial ha reunit la gent del terme abans i després d'escoltar missa, pels moments feliços del baptisme i el matrimoni, en els moments tristos de l'enterrament. Quan la Festa Major o quan cal apagar foc.

Tots els pobles i ciutats del nostre país, atmbé els nuclis rurals, tenen estais de trobada i identitaris: la plaça és un símbol, una realitat mediterrània. La plaça de l'església, i en aquest cas la plaça de l'església de Sant Sadurní de Fonollet, una herència cultural i religiosa de la nostra cultura cristiana.

Puig-reig, el dia de Santa Bàrbara de 2008